Beschreibung
Aquests dies que la lluna il·luminala serralada que ens assetja per totes bandes,penso més que mai en el teu cosquan el desig l’enfocaen hores intempestivesi resplendeix com un paisatge nevat:sempre que t’incorpores damunt meui desplegues tot el teu encanteri,què puc sinó dir que m’enlluernesi em rendeixo als atributs del teu cos?Quan després d’una nit d’amorem desperto i et veig damunt del llittota abandonada a la soncom un ram desfet de pellque ja no em pertany,sé que tornes a allunyar-te’mi que cada matí recomençala conquesta de l’un per l’altrefins a topar-nos i envestir-nos,cansats però pletòrics,al rovell de la nit.
Bewertungen
Es gibt noch keine Kommentare.