Una reforma legislativa en discussió al Congrés dels Diputats vol anul.lar el dret de vot dels espanyols i dels catalans residents a l’exterior
Segons va informar el dia 3 d’abril el diari The country, els dos principals partits polítics representats al Congrés dels Diputats (PSOE i PP) preparen una modificació de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) amb la finalitat de privar del dret de vot als espanyols residents a l’exterior en les eleccions locals, autonòmiques i en les eleccions al Congrés de Diputats. Segons aquest diari semblaria que les direccions nacionals dels dos grans partits estan d’acord en un canvi legislatiu que implicaria l’eliminació del dret de vot pels espanyols residents a l’exterior en els comicis municipals i autonòmics i en la creació d’una circumscripció electoral exclusiva per a l’emigració al Senat (entre quatre i cinc senadors a escollir) i eliminaria també el dret de vot al Congrés dels Diputats.
Les raons principals per les quals es vol fer aquesta reforma apunten a la necessitat de trobar més garanties de transparència desprès de les denúncies i sospites sobre duplicitat de censats, no exclusió de persones traspassades o dubtes sobre el transport dels vots que han aparegut a Galícia en les darreres conteses electorals, tant generals, com autonòmiques i municipals. Un problema sens dubte real, però que ha de trobar la solució no amb l’aplicació del «café para todos» sinó amb regulacions específiques pel vot en aquesta comunitat. És com si davant les dificultats que tenen l’Estat i les autonomies en aplicar la Llei de dependència optessin per suprimir el dret en comptes de trobar les fórmules pràctiques per a fer-lo possible.
En paral.lel, els autors de la reforma qüestionen el fet que els residents a l’estranger formem part de la societat catalana o de l’espanyola. D’acord amb aquesta pintoresca afirmació persones com Antoni Bassas (corresponsal de TV3 resident a Washington), Pau Gasol (jugador de bàsquet resident a Los Angeles) o Cesc Fàbregas (jugador de futbol resident a Londres) no formen part ni de la societat catalana ni de l’espanyola (no entenem doncs com en el cas dels dos darrers se’ls convida a jugar en les seleccions espanyola i catalana dels seus esports). La cosa resulta encara més pintoresca quan resulta que la Infanta Cristina de Borbón i el Sr. Iñaki Urdangarin (residents a Washington) també quedaran privats del seu dret de vot atès que, segons els autors de la reforma, no formen part de la societat espanyola.
Des de la FIEC lamentem profundament la instrumentalització d’aquesta decisió que estan fent sectors de l’extrema dreta espanyola i catalana per a confrontar la supressió del dret de vot als residents a l’exterior amb el possible atorgament del dret de vot a les eleccions municipals a estrangers residents a Espanya. Els autors de la reforma, que són els únics culpables d’aquesta demagògia, hi haurien d’haver pensat abans.
És prou clar que si el Parlament de Catalunya hagués aprovat, quan tocava, una llei electoral pròpia per a Catalunya, molt probablement aquesta lamentable intromissió en la sobirania del nostre Parlament no s’hagués arribat a produir mai i el dret de vot pels residents catalans a l’exterior (que mai cap partit català no ha qüestionat) no estaria en discussió. Tot i així serà, en tots els casos, la llei estatal la que determini si els residents a l’exterior poden o no votar a les eleccions al Congrés de Diputats, municipals, europees o referèndums atès que aquests processos electorals són competència de l’Estat.
Els terminis per a la posada en marxa del nou sistema són encara incerts, atès que les conclusions de la Subcomissió haurien d’enviar-se a la Comissió Constitucional del Congrés per a després elaborar un projecte de llei que haurien de votar el Congrés i el Senat. Si, com sembla i ateses les protestes que la iniciativa està provocant arreu, l’entrada en vigor de la nova llei es fa finalment el 2011 (just abans de les eleccions municipals) el vot dels 126.398 catalans censats a 1 de febrer en el CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes), en les eleccions del mes de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya estaria assegurat. Seria, But, de no aprovar-se en la propera legislatura una llei electoral catalana favorable a aquest dret, la darrera vegada que la Catalunya Exterior votaria al Parlament de Catalunya. En la resta de comicis, de no canviar les coses, els catalans residents a l’exterior ja no hi votarien més.
Adjuntem el text de la carta que la FIEC ha adreçat als diversos caps dels grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats o Senat a Madrid:
- Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
- Joan Ridao (ERC)
- Joan Herrera (IC/V)
- Daniel Martínez (PSC-PSOE)
- Alícia Sánchez-Camacho (PP)
Còpia de la carta ha estat adreçada a tots els diputats catalans en tots els parlaments (Catalan, espanyol i europeu). En aquesta carta exposem les nostres raons jurídiques i polítiques i els demanem una actitud ferma d’oposició a aquesta proposta de reforma. D’altres accions, sobre les quals anirem informant, ja estan en marxa.
Creiem que com a comunitats catalanes de l’exterior hem de reaccionar i us demanem que pel mitjà que creieu més adient expresseu, des de la vostra entitat o a títol individual, el vostre suport al dret democràtic dels catalans residents a l’exterior a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya i en d’altres processos electorals. Ningú té dret a privar-nos del nostre dret a participar en la vida democràtica catalana i a fer-hi presents els nostres interessos com a comunitats catalanes de l’exterior.
Continuarem informant de tots els esdeveniments d’aquest tema.
La Junta Directiva de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)
Abril de 2010
Pàgina web: http://www.fiecweb.cat/
Correu electrònic: fiec@fiecweb.cat
Grup Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/Federacio-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC/320516139060?ref=mf
