Publicat el 4 comentaris

Pilar Alférez Pinós, in memoriam

El passat dia 1 de febrer va morir la nostra amiga Pilar Alférez Pinós (Barcelona 1952 – Palma de Mallorca 2011). La Pilar va ser durant molts anys una persona de referència dins el Centre Català de Luxemburg. Persona compromesa amb el món de l’ensenyament, va arribar a Luxemburg per treballar al Parlament Europeu. Ràpidament es va integrar dins les activitats del CCL com a professora de llengua catalana i dins la Junta del Centre com a responsable dels cursos. Des de la creació de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), també es va ocupar de la Vocalia de Llengua amb la qual va dur a terme una incansable activitat arreu del món.

Més enllà de la seva activitat associativa ha estat una persona que tots recordarem sempre per la seva profunda generositat humana, el seu caràcter dolç i proper i pel coratge amb el qual va saber afrontar tant la mort de la seva filla Alba com la difícil i desigual lluita contra la malaltia que finalment l’ha allunyat de nosaltres per sempre. Descansi en pau una persona bona i generosa.

4 pensaments sobre “Pilar Alférez Pinós, in memoriam

  1. Fa ja una setmana que ens va deixar la Pilar i encara quan hi penso em dol.

    Quan algú es mor, quan algú ens deixa, ens queda com un buit. Com a la majoria de la gent, a mi em queda també com una sensació de vergonya i la boca sense paraules. Potser amb ganes de fer memòria… o cercant idees per a omplir el buit.

    Recordo la darrera vegada que la vaig veure. Va venir a Luxemburg de visita i en Carles Fernàndez va organitzar un dinar de diumenge a casa seva. Va ser un dinar distès, sense cap tribulació ni angoixa. Parlarem de les nostres coses i del mon, com sovint fem. En cap moment va traslluir la feixuga carrega que els demés érem conscients que arrossegava.

    Sempre senzilla, sempre serena, ara que hi penso; mai gens engrevida. Varem parlar llargament de les nostres coses i del món; de com continuaven les coses per aquí. D’ella tan sols va dir que volia començar a escriure, que volia fer memòria, que volia deixar una mena de testimoni de les seves coses i de com veia el món.

    Vaig sentir dir a en Manuel Vázquez Montalbán que algun dia s’hauria de fer una bona reflexió del perquè em d’esperar que algú es mori per a parlar-ne be. No crec que de la Pilar ningú mai en parlés d’altra manera ni en vida.

    En guisa de testimoni, deixo aquí aquestes paraules com un ram de flors a la seva memòria.

  2. Pilár, no te conocia desde hace demasiados años, pero las pocas veces que he ido a tu casa para echarte una mano con el ordenador me han bastado para saber lo buena persona que fuiste.

    Como pone el comentario anterior, fuiste incansable luchadora.
    La última vez que me llamaste por télefono por el mes de noviembre insinuabas una despedida…

    Ya me extrañaba que no volvieras a llamar.

    Hasta siempre amiga !!!

  3. Avui fa un any, Pilar.
    Et trobo a faltar.
    T’estimem

  4. Et deixem flors Pilar.
    Et recordarem sempre.

Els comentaris estan tancats.