Què és?

Què és el Centre Català de Luxemburg (CCL)?

El Centre Català de Luxemburg / Lëtzebuerger Katalanenzentrum (CCL) es va crear l’octubre del 1987. Des de la fundació, els objectius més importants han estat ben clar. En primer lloc, afavorir el coneixement de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes al Gran Ducat de Luxembourg i a les regions veïnes. En segon lloc, afavorir la integració de les comunitats catalanes al país d’acollida. Per fer possibles aquests objectius el CCL impulsa nombroses activitats que permetin la màxima participació de totes les persones residents a Luxemburg.

El Centre Català de Luxemburg ha organitzat activitats molt diverses:

Concerts

N’ha organitzat de tots els estils. Més clàssics com els de Victoria de los Angeles, Jordi Savall, l’Escolania de Montserrat, Ariadna Chmelik i Eugènia Guri o l’Orquestra Barcelona 216. Més tradicionals com Tralla, Primera Nota, Urbalia Rurana, L’ham de foc o Els Trobadors. De jazz com Tete Montoliu, Francesc Marco i els germans Careta. Cantautors com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Pau Riba, Raimon, Toti Soler, Lídia Pujol, Toni Xuclà, Franca Masu, Miquel Pujadó, Saki Guillem, Pau Alabajos o Joan Dausà. I grups potents com Sau, Komando Moriles, Jordi Ninus, Manel, Els Amics de les Arts, Alidé Sans i molts altres.

Conferències

Ha comptat amb escriptors com Quim Monzó, Manuel Vázquez Montalbán, Rosa Regás, Fabià Estapé, Ferran Torrent, Jordi Coca, Isabel-Clara Simó, Baltasar Porcel, Albert Salvadó, Xavier Bru de Sala, Xavier Rubert de Ventòs o Félix de Azúa. En temps més recents, ens han acompanyat també Joan-Francesc Mira, Vicenç Villatoro, Albert Sánchez Piñol, Jaume Cabré, Ponç Pons, Lucia Pietrelli o Sebastià Alzamora. I aquesta llarga llista n’és només una petita mostra.

Cada any des del 2006 un poeta català de primera fila participa al Printemps des Poètes de Luxemburg. La llista de participants inclou: Carles Duarte, Valentí Gómez, Meritxell Cucurella-Jorba, Víctor Obiols, Susanna Rafart, Josep-Maria Sala-Valldaura, Narcís Comadira, Àlex Susanna, Anna Aguilar-Amat, David Castillo, Mireia Calafell, Andreu Gomila, Maria Cabrera, Eduard Escofet i Helga Simon.

D’altra banda, el CCL ha acollit conferències temàtiques de tota mena. Per exemple, sobre Ramon Llull, Josep Pla, Manuel de Pedrolo o literatura de viatges. N’hem pogut escoltar també sobre malalties rares, ciències, matemàtiques, desenvolupament ferroviari, l’Estatut de Catalunya, Història de Catalunya, la vila de Perpinyà, Neus Català o Cuba, entre altres.

Evidentment, també s’ha parlat de política. Ho hem fet amb personalitats com Ernest Benach, Vicent Partal, Oriol Junqueras, Sara Vilà, Albano-Dante Fachín, Xavier Cima, Anna Gabriel, Salvador Milà, Carme Forcadell, Josep Huguet, Santiago Fisas, Manuel Cruz, Germà Bel i moltes altres.

Exposicions

800 anys de la literatura catalana (a la Bibliothèque National), Velles Ciutats Vives, Lourdes Fisas (a l’Istituto Camoes, després exposada també a Lisboa i Manresa), Sílvia Martínez Palou, Relacions entre Cuba i Catalunya (al Jean Monnet), Viatgers estrangers a Catalunya, Cerdà, Gaudí, etc. També ha fomentat intercanvis de pintors Catalunya-Luxemburg.

Cursos

Cursos per a adults organitzats al Parlament Europeu amb qui el CCL té un acord de col·laboració (pels quals han passat més de 250 alumnes els 20 darrers anys). També s’han ofert cursos per a infants i cursos per a adults catalanoparlants. No han faltat tampoc cursos específics per presentar-se als exàmens oficials de català, organitzats a Luxemburg en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.

Cinema

Vint-i-set cicles de cinema català a la Sala Utopia tots els mesos de gener-febrer així com la coorganització del Festival de Cinema espanyol des de 1997. En alguns casos, amb convidats com Ventura Pons, Carles Torras o Mar Coll. Projecció d’un cicle de pel·lícules bàsiques del cinema català a la Cinémathèque de Luxemburg en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya. A més, el Centre ha col·laborat en estrenes i preestrenes de pel·lícules amb participació catalana en diferents sales.

Festes populars

Per exemple, l’impressionant Aplec Internacional de la Sardana a la Place d’Armes de 1996 i novament el 2009. A més, el 1995, va organitzar una Fête Méditerranéenne també a la Place d’Armes. Els tres esdeveniments han permès donar a conéixer a Luxemburg certes tradicions catalanes com els castellers o els correfocs. El Centre organitza anualment ballades de sardanes, cantades d’havaneres, la castanyada (amb altres casals del Benelux) i una calçotada (des de fa més de 30 anys). Potser cal destacar que l’any 2019 el Centre va presentar uns Pastorets amb 44 actors.

Altres

Esplai i activitats per a infants (per exemple, la Festa del Tió que se celebra cada desembre), excursions (a peu o en bicicleta), teatre, tardes de jocs, afterworks amb informació pràctica per a nouvinguts, etc.

També és important esmentar l’activitat que des de fa alguns anys porta a terme el Centre Català de Luxembourg al Land alemany del Saarland, a la ciutat alemanya de Treveris, a la regió francesa de la Lorena i voltants, així com, incipientment, al Luxemburg belga.

Luxemburg capital europea de la cultura 1995 i 2007

A Luxemburg i a totes les regions properes la vida cultural es va veure trasbalsada per un gran esdeveniment com va ser «Luxembourg Ville Européenne de toutes les Cultures 1995».

Durant l’any 1995 el Centre va programar directament o va aconseguir introduir en la programació oficial 16 manifestacions culturals en tots els gèneres (música, teatre, art, festa popular, exposició…). També l’any 1997 el Carnaval de les Cultures i la Fira de les Llengües i de les Cultures varen tenir, gràcies al Centre, una presència catalana. Per al CCL és fonamental fer el màxim d’esforços de cooperació amb les autoritats, associacions i programadors culturals luxemburguesos, alemanys o francesos per aconseguir la presència, sempre que sigui possible, de la producció cultural catalana en diferents àmbits.

L’any 2007 el Gran Ducat de Luxemburg fou novament Capital Europea de la Cultura. El CCL va aprofitar al màxim aquest esdeveniment i va aconseguir de nou una important presència de la cultura catalana. La coincidència d’aquest esdeveniment amb l’elecció de la literatura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt va ser un dels punts forts que vam aprofitar.

Cooperar amb les associacions de Luxemburg i d’arreu

D’altra banda la cooperació amb les altres associacions no luxemburgueses del Gran Ducat ha estat, des del primer moment, un dels compromisos més clars i evidents del CCL. Una comunitat catalana a l’exterior no pot enfocar la seva vida associativa com una simple trobada nostàlgica, sinó com una forma de participar en la societat que ens acull. Cal fer-ho contribuint a millorar, com a emigrats, estrangers o residents catalans, aquesta societat d’acollida i ajudar-la a lluitar contra tot fenomen d’intolerància o d’exclusió social o racial.

Una bona part de les activitats organitzades ho han estat en partenariat amb d’altres associacions o institucions. Aquí en presentem una llista per força incompleta. Folk Clupp, Jazz Club, Folktrip, Amitié Luxembourg-Aveyron, CLAE, Centro Machado, FAEL, AREL, ABIL, Chorale Saint-Michel, INECC, PassaParola, Istuto Italiano di Cultura, Printemps des Poètes Luxembourg, Institut Français Luxembourg, Instituto Camoes, Bibliothèque Nationale, ACHILA, Les Trinitaires de Metz, Centre Culturel de Rencontres de Neimënster.

Interculturalitat

La cooperació intercultural i interassociativa ha estat sempre un dels objectius més importants del Centre Català de Luxemburg. És per això que, des del començament, el CCL participa en totes les grans activitats interculturals del país. Per exemple, el Festival de les Migracions, el gran festival popular anual que reuneix milers de persones de totes les comunitats culturals de Luxemburg. El Centre hi participa amb dues parades: una d’informació i gastronomia i una de llibres. També ho fa aportant-hi conferenciants i fins i tot grups de música o de folklore des del 1989. Ha participat igualment a d’altres festes interculturals, com el Festival Latino, a diferents ciutats del país.

El CCL és membre i dóna ple suport a les activitats del CLAE (Comité de Liaison et Action des Etrangers), on són presents més de 200 associacions d’estrangers. També col·labora amb el CRE (Consejo de Residentes Españoles) en un esforç compartit per la plena integració i la participació dels no luxemburguesos en la vida del país.

El Centre Català és també membre de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) que agrupa les associacions catalanes presents arreu del món i alguns dels seus membres han tingut l’honor de ser escollits membres del Consell de les Comunitats Catalanes de l’exterior creat per la Generalitat de Catalunya.

Reconeixements

Set membres del CCL han estat honorats amb la concessió del Premi Batista i Roca per part de l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana): Antoni Montserrat (l’any 1993), Elisenda Franquesa (1997), Pilar Alférez (2000), Xavier Valeri (2006), Mateu Turró (2007), Jordi Gairín (2013) i Màxim Serranos (2016). Aquest guardó honora aquelles persones que des del món dels casals treballen per a la projecció exterior de la cultura catalana. El CCL ha rebut també, el Premi de l’Activitat Sardanista dels Casals Catalans l’any 1998, instituït per Obra del Ballet Popular.