La presència catalana al món, avui a més de 120 països, és part de la història de la societat catalana on el fenomen migratori és, ha estat i serà un comportament constant. Des que el 1840 es va fundar, a L’Havana, la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, l’associació de l’emigració catalana més antiga de les creades arreu del món, o des que el Centre Català de Montevideo es creà el 1881, les comunitats catalanes de l’exterior han anat agrupant-se en casals i entitats diverses, primer a Amèrica i, més endavant, també a Europa i a altres indrets.
Les grans migracions econòmiques cap a Amèrica des del segle XVIII i l’exili derivat de la guerra civil als anys 30 i 40 van tenir com a contrapartida l’enfortiment dels lligams entre els catalans i els col·lectius de diverses nacions i cultures. En aquestes circumstàncies, sorgiren noves agrupacions de catalans a molts països del món. A aquests fets històrics, els seguiren les onades migratòries econòmiques cap a Europa, Amèrica o Austràlia dels anys 50 i 60 encara insuficientment estudiades, i que van també afavorir el naixement de noves entitats. Actualment assistim a una emigració fruit, majoritàriament, de la mobilitat empresarial, comercial, científica, universitària i de la gran presència de catalans en les organitzacions internacionals i en les ONG, que continua afavorint la creació d’entitats catalanes arreu.
Tot això ha donat com a resultat una Catalunya Exterior plural culturalment, socialment, lingüísticament i econòmicament, amb històries personals i col·lectives prou diferents i amb interessos també plurals. Un conjunt de vivències i situacions que la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes, de la qual forma part el Centre Català de Luxemburg) ha de vetllar per a defensar i representar arreu del món i davant les institucions catalanes intentant conscienciar-les dels avantatges i obligacions que aquesta diversitat de la Catalunya Exterior implica. Les comunitats catalanes de l’exterior han fet, al llarg de llur història, una contribució decisiva a la projecció de la llengua i la cultura catalanes, a la identitat nacional i als drets històrics irrenunciables del poble català. Al mateix temps han enriquit profundament els vessants cultural, econòmic o científic a les respectives societats d’acollida.
Avui els casals catalans d’arreu del món continuen essent una representació valuosa de la veu i la presència de Catalunya pertot arreu. Sovint amb mitjans escassos, les diferents comunitats catalanes d’arreu del món hem mantingut, una intensa activitat en, entre d’altres, els àmbits cultural, comercial, de difusió de la llengua catalana, etc.
La Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior
El reconeixement des de les institucions catalanes del que són les comunitats catalanes de l’exterior té els primers precedents l’any 1931 quan la Generalitat va nomenar un delegat del Departament de Cultura a Cuba i a l’Amèrica Central, quan el 1936 recolzà a Buenos Aires, un periòdic oficiós del Govern català destinat a informar la colònia catalana i la societat argentina del curs de la guerra i també, el 1936, quan el Conseller de Cultura incorporà oficialment a la xarxa de biblioteques de la Generalitat la del Casal Català de Buenos Aires i les dels centres catalans de Santiago de Xile, de Mendoza i de L’Havana. Per tal d’establir organismes oficials de representació de Catalunya i alhora de relació entre la presidència de la Generalitat i les comunitats catalanes, foren creades oficialment les Delegacions Catalanes d’Amèrica, per decret del president Josep Irla, el 1950 i sota la presidència de Josep Tarradellas, hom instituí per decret, el 1956, la figura dels Delegats de la Generalitat a Amèrica.
Després de la restauració de la Generalitat al 1977, no hi va haver una continuïtat immediata amb aquesta política. Tradicionalment, l’actitud de les administracions públiques, i de la societat catalana en general, ha estat de desconeixement i de distància pel que fa a la realitat de la Catalunya Exterior. Un canvi molt significatiu en aquesta actitud el va suposar l’aprovació, per unanimitat de totes les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya, a finals de 1996, de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior completada pel Reglament 118/1998, de 26 de maig de 1998.
Les primeres demandes per a tenir una Llei d’aquestes característiques havien estat exposades a la I Trobada de Casals Catalans del món l’any 1990. Amb aquesta llei es va donar, per primera vegada a la història, un reconeixement formal i jurídic de la presència catalana en el món. Drets i deures hi són reconeguts i és el marc a partir del qual es contemplen les relacions oficials i institucionals entre la Catalunya Interior i la Catalunya Exterior. Aquesta Llei consagra un principi fonamental, àmpliament sentit per tota la Catalunya Exterior: el de garantir la plena igualtat de tracte entre els ciutadans o entitats residents o domiciliats a Catalunya amb els residents o domiciliats fora del territori català.
Els casals catalans d’avui són, com dèiem, entitats vives i actives en tots els àmbits (cultura, promoció econòmica, universitats, cooperació pel desenvolupament, etc.) i la igualtat de tracte que la Llei 18/1996 implica, comporta, com a necessària conseqüència, un canvi de mentalitat també a la Catalunya Exterior, on la relació amb l’administració ha de ser com la que han de tenir tots els ciutadans i entitats en la Catalunya democràtica d’avui: lliure de tuteles polítiques i amb voluntat de consolidar entitats basades en l’eficàcia en l’acció i en la independència de criteri en la reflexió.
La Federació Internacional d’Entitats Catalanes
El dia 2 de novembre de 1996 es va constituir formalment la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) a Tolosa de Llenguadoc. Actualment, la FIEC agrupa a més de seixanta entitats catalanes de l’exterior.
Fins ara la FIEC ha celebrat, amb participació generalment significativa, Assemblees Generals a Tolosa de Llenguadoc (1996), Brussel·les (1998), Asunción (1999, coincidint amb la Trobada d‘entitats del Con Sud d’Amèrica), Barcelona (2000, coincidint amb la II Trobada de casals catalans d’arreu del món), Rosario (2001, coincidint amb la Trobada d’entitats del Con Sud d’Amèrica), Montevideo (2003, coincidint amb la Trobada d’entitats del Con Sud d’Amèrica) i a Girona (2005, coincidint amb la III Trobada de casals catalans d’arreu del món).
La FIEC és una agrupació d’entitats lliure, voluntària i autònoma que no persegueix altra finalitat que la de ser un laboratori d’idees per fer avançar el coneixement i la satisfacció de les necessitats de la Catalunya Exterior. És la necessària i insubstituïble consciència crítica que tota comunitat o grup d’interès necessita i necessitarà sempre davant de les administracions i davant la Catalunya Interior. Com a Federació creiem plenament en la necessitat de poder acudir amb veu pròpia allà on hi hagin coses que sigui necessari dir. Volem, lògicament, exercir la nostra tasca amb plena autonomia d’opinió i d’acció, però al mateix temps volem fer-ho amb la màxima col·laboració amb el Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior (del qual molts membres de la FIEC formen part com a representants dels casals catalans), amb les federacions i consells d’altres comunitats de l’àrea lingüística catalana quan això sigui possible i en un clima de diàleg cordial i d’entesa amb les administracions catalanes i espanyoles en l’àmbit de les seves respectives competències.
Podeu descarregar els documents de la FIEC següents:
- Una completa visió sobre el passat, el present i el futur de les comunitats catalanes de l’exterior així com un complet i elaborat catàleg de llurs interessos i necessitats es troba en el document «Les comunitats catalanes de l’exterior: una part de Catalunya» de Febrer de 2005
- La composició de la Junta Directiva de la FIEC pel període 2008-2012
- El document «Les Eleccions al Parlament de Catalunya i la Catalunya Exterior» de novembre de 2010 amb els programes per als catalans de l’exterior de les forces polítiques que participaven en aquelles eleccions.
- La Newsletter numero 4 de la FIEC de Maig de 2004 amb la compareixença dels representants de la FIEC davant la ponència redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb les aportacions relatives a la Catalunya Exterior
- Conclusions de la Sisena Assemblea General de la FIEC a Montevideo (Uruguai) de juliol de 2003
- El text complet del la Compareixença dels representants de la FIEC l’any 2002 davant la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat del Parlament de Catalunya
- Els serveis de la Generalitat de Catalunya per a les comunitats catalanes de l’exteriorEl dia a dia de la relació entre la Generalitat de Catalunya i les comunitats catalanes està assegurat per l’Àrea de Comunitats Catalanes de l’Exterior, de la qual és responsable Daniel Gimeno, i que depèn de la Secretaria d’Afers Exteriors que dirigeix Senén Florensa. Aquesta Secretaria està adscrita al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Amb la posada en funcionament del web de Comunitats Catalanes de l’Exterior per part d’Afers Exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya s’ha creat un nou canal de comunicació amb les comunitats catalanes de l’exterior.
En aquest web podeu trobar, entre d’altres:
- Una llista completa de les associacions constituïdes a les comunitats catalanes de l’exterior
- La Revista Catalonia News que edita la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya
- Una completa informació sobre el Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior, organisme consultiu que es reuneix un cop l’any i que té com a finalitat assessorar la Generalitat en les matèries d’interès per a les comunitats catalanes de l’exterior
També sota la responsabilitat de la Generalitat s’organitzen les Trobades Mundials de casals catalans d’arreu del Món. La Quarta Trobada de Casals Catalans d’arreu del món es va celebrar entre els dies 22 i 25 d’abril de 2008 a la ciutat de Tarragona. La convocatòria d’aquesta Trobada obeeix al que disposa la Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior que fixa una periodicitat quadriennal per aquestes trobades. Representants de prop d’un centenar d’entitats varem discutir i treballar al llarg de tres dies sobre el que són les preocupacions essencials de les comunitats catalanes de l’exterior.
Anualment des de l’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior de la Generalitat de Catalunya es convoquen, via el Diari Oficial de la Generalitat, unes beques (les Beques ACC) per a joves catalans per a realitzar una estada de nou mesos en una comunitat catalana de l’exterior. L’activitat d’aquests becaris suposa un enorme suport per a les entitats beneficiàries, que són entitats no professionalitzades, i que poden reforçar molt la seva activitat diària amb l’ajuda dels becaris. Luxemburg es va beneficiar el 2009 i novament el 2011 del treball d’aquests becaris. Per a explicar qui són i què fan, els becaris 2010 van crear un blog que explica la seva activitat. Els becaris de 2011 també tenen el seu.
Pel que fa a les altres regions de l’àrea lingüística catalana, des del Govern Balear la responsabilitat de la relació amb les comunitats balears a l’exterior recau en la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern Balear, i en el cas del País Valencià la relació amb les comunitats valencianes a l’exterior recau en la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat Valenciana.
